Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris NOTÍCIES. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris NOTÍCIES. Mostrar tots els missatges

diumenge, 12 de febrer del 2012

EL 9 NOU - 21 DE JULIOL DE 2000

EL 9 NOU


El meteoròleg del turó de l'Home no vol el trasllat de l'observatori.





dissabte, 21 de gener del 2012

Notícia publicada a "el10",en versió paper, el 13 de gener de 2012.


La UNESCO estrena un web sobre el patrimoni del Parc del Montseny

0
La UNESCO estrena un web sobre el patrimoni del Parc del Montseny Probablement s’estaran preguntant què tenen en comú la llegenda del Castell del Brull, l’himne del Figaró, el Ball de les Gitanes o la Festa dels Tres Tombs de la Garriga? La resposta és que totes quatre expressions culturals formen part del patrimoni històric i la tradició ancestral del Montseny.
Així ho recull un projecte elaborat pel Centre Unesco Catalunya, que sota la denominació de Metodologia per a l’inventari del patrimoni cultural immaterial de les reserves de la Biosfera: L’experiència del Montseny, fa un recull de llegendes orals, vocabulari autòcton, endevinalles, jocs, balls o músiques pròpies de tots els pobles i viles que habiten aquesta serralada, amb l’objectiu de contribuir a la preservació i salvaguarda del patrimoni natural i cultural del Montseny. Tot i que aquest és el principal objectiu, no és l’únic, ja que el projecte també pretén promoure el desenvolupament econòmic sostenible del Montseny, enfortir la cohesió social i l’arrelament al territori i situar la Reserva de la Biosfera del Montseny com a referent internacional per a l’elaboració d’inventaris de patrimoni cultural immaterial.
DOS ANYS DE TREBALL
El treball de camp que ha fet possible aquest projecte es va iniciar a finals de 2009 i no es va presentar en societat fins fa poc més d’un mes. Durant aquest temps, una antropòloga, un historiador i un ambientòleg han recorregut el territori, han parlat amb més d’un centenar de persones i han participat en moltes activitats per tal d’elaborar el que s’ha definit com “l’inventari del patrimoni cultural immaterial del Montseny”.
CINC APARTATS
Aquest inventari es divideix en cinc apartats; tradicions i expressions orals, arts de l’espectacle, pràctiques socials i esdeveniments festius, coneixements i usos de la natura i tècniques tradicionals i artesanals. En el primer es poden trobar llegendes com la del Nen amagat de Tagamenent o la Penitenta del Montseny, dites i refranys com La feina del diumenge, el dimoni se la menja, creences com que el Castell del Brull estava habitat per bruixes, endevinalles i un recull de vocabulari autòcton. El segon apartat aborda expressions artístiques i culturals sorgides del Montseny com balls, músiques, obres de teatre, jocs i esports que s’hi han practicat tardicionalment. Per la seva banda, al tercer apartat es fa un recull de les principals festes, fires i aplecs que es disseminen per la contrada i repassa quatre dels esdeveniments històrics més rellevants que es van viure a la regió el segle passat; la declaració del Montseny com a Parc Natural, el garn incendi de 1994, el Quico de les Vernedes i la Guerra Civil espanyola i la Postguerra. El quart apartat del projecte s’endinsa en la relació de l’home i la natura del Montseny i s’expliquen sabers relacionats amb l’ali­mentació com l’elaboració de licors, de conserves o melmelades i pràctiques autòctones com l’apicultura, el carboneig o la ramaderia semiestabulada. Per últim, la darrera part repassa oficis i artesanies tradicionals propis com el treball de la pedra o l’elaboració de rellotges de sol.
El projecte íntegre es pot consultar visitant el portal web http://www.unescocat.org/montseny/cat.
Cristian Gómez · Vallès Oriental

Veure la notícia en l'original digital:
 http://www.el10.cat/2012/01/14/la-unesco-estrena-un-web-sobre-el-patrimoni-del-parc-del-montseny/


dijous, 29 de setembre del 2011

Jaciment a Bigues i Riells

Notícia publicada a El9NOU.CAT
última actualització: 28-09-2011 (10:00)
 Troben a Bigues un dels pocs tallers ceràmics del món rural de Catalunya
El jaciment, d’entre els segles XIV i XV, s’ha descobert per la construcció de l’escola El Colomer
El jaciment on s'ha trobat el taller ceràmic rural
Helena Masó

Les obres que s’han fet per construir l’escola El Colomer de Bigues i Riells han deixat al descobert un centre de producció de ceràmica de l’època medieval a l’entorn del nou edifici, que podria datar-se entre els segles XIV i XV, a finals de l’època medieval.
Els resultats de l’excavació es van presentar divendres al vespre en un acte emmarcat dins la celebració de les Jornades Europees del Patrimoni, a la mateixa escola El Colomer. Després de la presentació es va fer una visita guiada al jaciment càrrec de l’empresa que ha fet els treballs.

Concretament, s’ha localitzat un forn de ceràmica i les restes d’un altre. A més, s’han trobat una sèrie d’edificacions relacionades amb aquests dos forns, que segurament eren instal·lacions destinades a diferents activitats vinculades a aquest taller: assecar ceràmica, guardar estris...

Durant les excavacions, que s’han allargat uns dos mesos, també s’han trobat dues basses de les quals s’extreia l’argila i que van ser tapades amb rebuigs de cocció. Aquests milers de fragments de ceràmica que tapaven les basses han permès saber que aquest jaciment era un taller de ceràmica. Al mateix temps ha permès concretar-ne l’època.

La troballa d’aquest jaciment arqueològic és d’una gran importància perquè és un dels pocs tallers ceràmics del món rural de Catalunya que s’han trobat dels segles XIV i XV. Els treballs d’excavació han anat a càrrec de l’empresa Actium Patrimoni Cultural. També hi ha col·laborat un Pla d’Ocupació de l’Ajuntament.

NETEJA DE L’ENTORN DEL CASTELL DE MONTBUI

D’altra banda, l’Ajuntament de Bigues i Riells ha netejat els entorns de l’estructura del Castell de Montbui, Bé Cultura d’Interès Nacional, després de 20 anys sense fer-se. Les tasques s’han fet recentment coincidint amb la representació de les Llegendes del Castell de Montbui. Aquesta neteja també representa un primer pas per donar a conèixer i promoure el patrimoni del municipi.

dimarts, 23 d’agost del 2011

L'ESGLÉSIA DE MONTMANY





Notícia publicada a El9NOU.CAT

Quan ficció i realitat es troben als Sots Feréstecs
L'església i l'entorn de Montmany, deixats del tot.
 

Panoràmica de Montmany, amb l'església i els Cingles de Bertí, a la dreta
griselda escrigas.
 
última actualització: 14-08-2011 (10:00)
Josep Mas 
 
Som un país de patrimoni ric. Però massa sovint ens el deixem perdre sense fer-hi massa cas. La humil església de Sant Pau de Montmany, escenari principal de la novel·la Els Sots feréstecs, i el seu entorn són un exemple proper d’aquesta deixadesa.
L’any 1901, l’escriptor Raimon Casellas va començar a publicar per entregues la que va ser la primera novel·la modernista de Catalunya: Els Sots feréstecs. El llibre, inspirat en terres de la parròquia de Montmany, sota de Puiggraciós i dels contundents Cingles de Bertí va ser un èxit del moment i, amb el temps, va donar nom a la contrada on ara encara es mantenen drets la rònega ermita de Sant Pau de Montmany, la casa de l’Ullar –amb un entorn d’una deixadesa absoluta– i, en un dels extrems més enfilats, el santuari de Puiggraciós, que aquest mes de setembre compleix 300 anys amb bona salut, afortunadament.

Casellas novel·la els continus enfrontaments entre els pagesos de mal ferrar que vivien a les masies d’aquells verals i el rector de Sant Pau de Montmany, de nom premonitori: mossèn Llàtzer, enterrat en vida en uns sots de gent esquerpa i cingles desafiants.

Han passat més de cent anys des que es va escriure aquella ficció modernista, però aquells sots que Casellas coneixia bé perquè havia passat temporades a la masia de l’Ullar encara continuen igual de feréstecs en la realitat. L’església de Sant Pau de Montmany, construcció tardogòtica oberta al culte l’any 1607, amenaça ruïna imminent amb la volta esberlada i una esquerda que la travessa de dalt a baix, l’entorn de l’Ullar està abandonat del tot, amb cavalls solts que preocupen la gent de la contrada... I res que faci pensar en la regeneració d’un entorn patrimonial que no s’hauria de permetre que es perdés.